Véns amb el tirant caigut

ninocare pixabay

Véns amb el tirant caigut
i m’ofereixes  l’espatlla nua,
mentre els meus ulls sedents
llisquen sobre el setí roig
per degustar-te els mugrons
que despunten arrogants.

 

M’interpel·les amb la mirada
oferint-me el darrer tirant
i la nova espatlla nua:
la llenceria en trànsit,
desmai suau sostingut,
i blondes als peus nus.

 

I blondes i més blondes,
negre sobre la pell bruna,
puntes de seda fascinants,
puntes que encaixen el desig,
puntes que hàbilment despuntes,
el negre sobre el roig, somrius.

Poema Véns amb el tirant caigut del llibre Festí

Fotografia: ninocare pixabay.com

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s